Amb la finalitat d’acomplir amb la contradicció de treure l’espeleologia de les coves, i mostrar-la al món per així deslliurar-la de l’aura misteriosa que sempre l’ha acompanyada, des d’espeleologia Catalunya us volem mostrar i demostrar que l’espeleologia pot ser, alhora, un esport i també una ciència a l’abast de tothom.
Lluny del que puguem arribar a pensar, a més, farà gaudir com els que més, als nens i nenes que introduïm en aquesta bonica activitat.
Així doncs, benvinguts i benvingudes a la web de l’espeleologia a Catalunya, i sempre que puguem, també per l’estranger.
Darreres entrades d’espeleologia a Catalunya
Rutes d’espeleologia pel món
Què és l’espeleologia?
Si busquem la definició d’espeleologia ens diu que és la ciència que estudia les cavitats naturals subterranies (prové del grec spelaion (cova) i logo (estudi)).
Realment explicar que és l’espelologia és molt més complexe, ja que englova moltes disciplines, com ara el senderisme, l’orientació, l’escalada, la progressió per cordes, el barranquisme, espeleobuceig…
I també té el seu punt científic, ja que les espeleologues fan les topografies de les cavitats realitzan medicions amb brúixola, clinòmetre, cinta mètrica, o els més afortunats amb un Disto, que és un aparell digital amb un laser que inclou tot lo nombrat anteriorment.
També es fan estudis hidrogeològics, amb la finalitat de conèixer el comportament de les aigües subterranies, des del punt de vista científic com també per realitzar les exploracions amb seguretat.
Estudiem la fauna subterranea, molt poc coneguda i de gran interès biològic, i també la protegim per la seva conservació.
Ademes de moltes altres àrees com la fotografia, climatologia, arqueologia, cartografia, etc.
Avui en dia, a part de l’estudi de les coves, l’espeleologia també s’ha convertit en un esport.
Hi ha diferents tipus de cavitats, resumides ràpidament són: les coves, que són horitzontals i els avencs, que són verticals.
També hi ha els Sistemes, que és un avenc o cova que té com a mínim dues boques que comuniquen per sota terra entre elles.
És perillós fer espeleologia?
No deixa de ser una activitat en el medi natural, i un esport d’aventura. Com a tal comporta uns riscos externs i/o interns, que gestionats de forma correcte fan que no sigui un esport perillòs.
Per això és necessari anar-hi amb bons coneixedors de les tècniques, contractar un guia titulat en espeleologia t’assegura l’èxit en la sortida.
És difícil fer espeleologia?
Com en tot, hi ha cavitats de més dificultat i altres de molt fàcils, n’hi ha que fan falta aprendre tècniques de progressió per corda i d’altres que pots entrar caminant.
Per tant hi ha cavitats per tots els nivells, fins i tot per anar-hi amb família i amb canalla a partir de 5/6 anys.
Hi ha varies taules per graduar la dificultat d’una cavitat, l’anglesa, la francesa, i per nosaltres la més complerta, que és la de l’Escola Espanyola d’Espeleologia, la detallem a continuació:
Classe 1
- Cavitats equipades per al turisme actiu
Classe 2
- Cavitat o part d’una cavitat que no necessita més material que el casc i l’il·luminació.
- Passos poc estrets.
- Escalades i desgrimpades molt fàcils i poc exposades,
Classe 3
- Cavitat o part d’una cavitat que permet una aproximació als diferents aspectes del mòn subterrani.
- Els obstacles són puntuals, sent necessari per superar-los utilitzar eventualment material.
- Els pous tenen una vertical que no passa dels 20m.
- Gateres i meandres poc estrets.
- Escalades i desgrimpades poc exposats i que poden necessitar corda.
- Presència d’aigua que no entorpeix la marxa del grup
Classe 4
- Cavitats o part d’una cavitat que permet perfeccionar tant el coneixement del medi com les tècniques de progressió.
- Els obstacles poden encadenar-se.
- L’encadenament de les verticals no excedeix de 50m, preferiblement en varis trams.
- Gateres poc estretes.
- Meandres estrets o poc estrets.
- Laminadors petits.
- Escalades i desgrimpades exposades, necessari l’ús de corda.
- Marmites que es fa peu amb dificultat.
- La presència d’aigua no impedeix la progressió del grup ni és necessari una modificació de l’equipament de les verticals.
Classe 5
- Cavitat o part d’una cavitat amb obstacles encadenats.
- Les verticals poden tenir cabal d’aigua que fa necessari desviar l’instal·lació.
- Accès i/o sortida de ràpels difícil.
- Passamans.
- Gateres estretes i exigents.
- Meandres estrets o molt estrets i desfondats.
- Laminadors de longitud considerable.
- Marmites profundes i pasos sifonats, necessari l’ús de vestimenta específica.
- Escalades i desgrimpades molt exposades.
Classe 6
- Cavitat en la que existeixen tot tipus de dificultats.
- Grans verticals amb cabal d’aigua fort o molt fort, descens molt difícil que necessita una instal·lació complexe.
- Accès i sortida de ràpels difícils o molt difícils.
- Passamans delicats.
- Reunions aèries.
- Gateres i meandres molt estrets i desfondats.
- Grans marmites i pasos sifonats.
- Escalades i desgrimpades molt exposades.
Si fa mal temps, es pot entrar a un avenc o cova?
Depen de la cavitat. Hi ha coves i avencs que si plou no hi ha cap problema en entrar-hi, ja que són secs sense cap perill en cas de pluges.
En canvi hi ha cavitats que si la meteorologia és adversa no s’hi pot entrar, ja sigui perquè tenen un curs actiu d’aigua i aquest pot creixer, altres que es pot crear momentaneament un curs actiu, altres que poden tenir algun pas que si plou molt queda sifonat, etc.
Per això és important fer una bona planificació de la sortida, mirant la meteorologia dels dies anteriors i del mateix dia de l’activitat, i conèixer bé l’avenc que vas a explorar si pot patir crescudes o tenir passos delicats en cas de pluja.
Una mica d’història de l’espeleologia:
És sabut que l’esser humà ha utilitzat les coves des de temps immemorials, ja sigui per a viure o per a refugiar-se.
Al S.XVI Leonardo Da Vinci es va apropar a un parell de coves de Lombardia, experimentat “por i desitg; por per la captivadora i fosca cova; desitg per veure si allà dins hi hagués alguna cosa miraculosa.”
Al S.XVII, el jesuïta Athanasisus Kircher va escriure la primera obra espeleológica, Mundus Subterraneus, on parlava de dracs i monstres.
Al S.XVIII, A.Vallisneri, G.W.von Leibniz, G.Arduino, i A.Volta van fer investigacions i utilitzaren mètodes de medició i comparatives, amb les quals P.S.Pallas va poder explorar les recóndites regions de la Gran Rusia, sota el mecenatge de Catalina II.
Durant el S.XIX es van seguir els estudis subterranis, però no va ser fins el 1894 quan Edouard-Alfred Martel va publicar l’obra Les Abismes.
Martel fou el primer en explorar les cavitats i estudiar-les amb rigor científic, i investigar i descriure les tècniques de progressió, penjat d’una corda de cànyam assegut a un taulell de fusta, amb un barret de feltre i una vela a la mà. Això li va permetre explorar 250 cavitats, alguna d’elles de més de 250m de profunditat. Per això és reconegut com el pare de l’espeleologia moderna.
A Catalunya fou Norbert Font i Sagué el pioner en introduir l’espeleologia.
El 1896 acompanyà Martel a visitar la Fou de Bor, despertant l’interès de Font i Sagué per l’exploració.
Font i Sagué descendí l’Avenc de Can Sadurní el 1897, baixant fins a -75m, aquesta fita és considerat l’inici de l’espeleologia a Catalunya. Font i Sagué publicà aquell mateix any el Catálech Espeleológich de Catalunya, amb el suport del Centre Excursionista de Catalunya, amb 333 cavitats registrades.
Val a dir, que abans de Font i Sagué, el 1824 Gerard Joana, doctor en farmàcia i monjo de Montserrat, va explorar diferents avencs de la muntanya màgica, entre ells l’avenc dels Pouetons i les coves de Collbató, amb finalitats científiques.
Font i Sagué fou primerís en l’activitat espeleologica científica i esportiva.
A partir d’aquí començaren a surgir nous apasionats pel mòn subterrani, Marià Faura i Sans, JM Có de Triola, Rafael Amat i Carreras, Francesc Español Coll, que amb els seus estudis i exploracions expandiren el coneixement de tot el que amagaven les cavitats.
El boom fou a partir dels anys 60, quan apareixen noves tècniques d’exploració, emprant material més lleuger, menys voluminos i més segur.
Passavem doncs de baixar asseguts a un pal lligat a una corda, a utilitzar escales fetes amb cordes i fustes, passant a les escales metàl·liques, anomenades electron, dels anys 30, a tècniques amb una sola corda dels anys 60.
L’any 1966 l’espeleòleg Bruno Dressler va proposar a Fernand Petzl, en aquell moment mecànic de metalls, la comercialitzava a petita escala d’un descensor de politges que havia dissenyat. Neixia així els descensor que encara utilitzem (lògicament amb algunes millores) actualment.
Es deixava d’utilitzar doncs el ràpel Dulfer, que consistia en passar-se la corda entre les cames, al voltant de la cintura i cap a l’hombro contrari, per tal de crear fregament i poder baixar. O el ràpel Comichi, que era semblant al Dulfer amb la diferència que la corda no passa per la cuixa, sino pel mosquetó de l’arnès i per l’esquena.
El fet d’utilitzar una sola corda a partir dels anys 60 va fer que les expedicions fossin accessibles a més gent, ja que es necessitaven menys portejadors, i més fructíferes, ja que amb les cordes podien accedir a llocs on amb les escales era impossible, pel seu volum en transportar-les i dificultat en moure’s per passos estrets.
Algunes dades:
L’avenc més profund de Catalunya és el Sistema de la Bargadèra, a la Val d’Aran, amb -571m de profunditat.
El d’Espanya és la Torca del Cerro del Cuevón, -1589m, a Picos d’Europa.
El més profund del món és la Cova Verióvkina, a Abcàsia, amb -2212m.
La catalana que té més recorregut és la Cova Cuberes, al Pallars Jussà, amb 13513m.
La d’Espanya és el Sistema del Alto Tejuelo, a Cantàbria, amb 143km de recorregut.
La de més recorregut del món és la Mammoth Cave, a EUA, amb 651km explorats.