Travessa subterrània per la via Llopis del Bujerín de Alba a la Cueva de Alba
En aquesta ocasió volem que ens acompanyeu virtualment en la nostra experiència en la travessa des del Bujerín de Alba fins a la Cueva de Alba, al Pirineu Aragonès, en plena vall de Benás (Benasque en castellà).
Des que vam encetar el segle XXI ençà, el sistema s’ha vist ampliat i augmentat en interès de forma enorme amb els nous descobriments fets a partir de 2004, donant lloc a què avui dia coneixem com la Via Llopis, que és el nexe de connexió que hem utilitzat nosaltres per a unir el Bujerín de Alba amb la Cueva de Alba, en la nostra visita de 2020.
Fitxa del Sistema de Alba
Nom: Bujerín de Alba (Via Llopis)
Sinònims: Travesia Bujerin del Alba-Cueva del Alba
Desnivell: 530 m.
Recorregut: 2.200 m.
Coordenades UTM (WGS84)
– 31T
– X: 303819
– Y: 4726397
Comarca: Ribagorza
Municipi: Benás (Benasque)
Cartografia:
– Aneto – Maladeta (Ed. Alpina 1:25.000)
Bibliografia:
– No n’hem utilitzat
Temps per la Via Llopis
Temps d’aproximació: 1h30′ aprox.
Temps d’exploració (entrar i sortir): 10h19′ / 3 pax
Cordes utilitzades: 2×40
Observacions: No recomanable a l’hivern, no almenys sense haver revisat prèviament la sortida. Acostuma a acumular neu o gel, dificultant-ne la localització i podent arribar a impedir la sortida.
Topografía del Sistema de Alba
Localització i accés al Sistema de Alba
Trobarem la sortida, la cueva de Alba al Val de Benás, al Nord-Est dels Banys de Benás, molt a prop de las Fuentes de Alba.
Per damunt d’aquesta cova, concretament uns cinc-cents cinquanta metres més amunt hi trobem el Bujerín de Alba, entrada habitual al sistema i que es troba al Nord del lago de Alba, situat al massís de la Maladeta.
Hi accedirem amb cotxe per la carretera que uneix el poble de Benás amb els Baños de Benasque.
L’aproximació al Bujerín de Alba la farem prenent el camí que surt dels Baños de Benasque en direcció Nord, resseguint el vessant dret de la muntanya i que a uns 300 metres del balneari, just a la Canal del Turonet (senyalitzats els Ibones de Alba) enfila cap a l’Est fins a vorejar el Turonet de Alba i seguir el camí que enfila per la incipient rasa que recorre per damunt la cavitat, i que ens duu inequívocament fins als Ibones de Alba.
Uns metres abans d’arribar al llac d’Alba enfilarem uns 40 metres per l’esquerra d’aquest, buscant la boca del Bujerín de Alba en una cornisa herbosa que recorre per la part de sota d’un pla rocós inclinat.
Retorn de la Cueva de Alba
Sense cap mena de problema baixarem per la llera esquerra de la rasa de las Fuens d’Alba per trobar un sender amb marques del GR-T 46 que prendrem a l’esquerra i que en una baixada suau ens durà de nou al Balneario de los Baños de Benasque.
Mapa i tracks per a GPS
Descripció del Sistema de Alba per la Via Llopis
Ningú dubat que la travessa del Sistema de Alba és una de les grans clàssiques que trobem al Pirineu i que amb l’entrada del nou segle incorporà una nova via que és la que descobrirem en aquesta visita i article.
Tothom està d’acord en el fet que aquesta nova via, la Via Llopis, ha afegit interès a la travessa, ja que la via clàssica sempre ha estat considerada poc agraïda de fer perquè amaga moltíssims passos estrets. Per contra la nova Via Llopis resulta molt més còmoda de transitar, a més d’amagar indrets molt estètics i bonics. Com és evident, tant la via Clàssica com la via Llopis comparteixen parts de la travessa, i això és així des de l’entrada pel Bujerín de Alba fins la Sala Maladeta (en castellà sala Maldita) i es retroben a la Sala Leonor amb el seu espectacular i indescriptible salt d’aigua de 70 metres d’alçada. D’aquí, ambdues vies es retroben doncs, per endinsar-se i resseguir les galeries de la Cueva de Alba fins arribar a la sortida d’aquesta darrera.
Bujerín de Alba – Sala Maladeta
De la primera part en podem destacar els seus 250 metres de desnivell i que ens ocuparan entre dues i tres hores, que ens duran a recórrer primer un P32, seguit d’estretors i zones fangoses que desemboquen a un P16 que precedeix a “la Porqueriza”, seguida de més passos estrets fins a trobar les cordes que ens aboquen a la capçalera, molt aèria del P56 dividit en un primer de 18 que ens deixa en un replà intermig molt còmode, per encadenar amb un segon fins al final on trobarem el “río Avall” el riu subterrani que desaigua el Ibón de Alba.
Sense seguir el riu, continuarem per anar veient com el riu va caient per diferents salts d’aigua, nosaltres baixarem un P17 de dos trams, a l’inici de l’Escala Fosca i que s’inicia en un “passamà” al sostre per accedir al tram vertical. A la base d’aquest resseguirem el “río Avall” trobant algunes marques amb pintura groga fins a trobar un altre pou de 10 mts. Seguirem avançant i trobant algunes marques, bo i cercant una gran rampa ascendent que a través d’una galeria de bon transitar ens deixa a la imponent sala Maladeta, on hi trobarem una petita capsa on a fi de facilitar un eventual rescat, podem deixar-hi anotat la via que hem escollit, quants espeleòlegs i espeleòlogues componem el grup, i a quina hora hem passat.
Sala Maladeta – Sala Leonor (Via Llopis)
Cercant la paret del final de la Sala Maladeta trobarem el famós forat bufador i que ens permet accedir a una galeria que al cap d’un centenar de metres ens duu a un passamà curt que ens permet superar un petit pas desfondat, per més tard trobar dos passamans a dreta i esquerra però que conflueixen en un P8 a la seva part final per, a través d’un nou passamà baixar el P14 que ens duu a la galeria de les Piques amb preciosos gours a terra i boniques formacions al sostre.
Recorrerem de nou entre cent i dos-cents metres per trobar el bonic P39 del Forat Negre, que en el moment de la nostra visita tenia un ràpel guiat instal·lat. En algunes lectures que hem realitzat s’incideix especialment en aquest punt que, de no trobar el pou instal·lat cal estar atents als fregaments de la corda.
Seguirem el meandre per topar de nou amb un altre pou de 15 fraccionat i al que el seguirà un increïble tram de gours i marmites poc profundes d’una bellesa inexplicable. Seguirem de forma força clara, més o menys propers al riu i superant algun ressalt, topant-nos si estem atents amb algun niu de Pisolites mentre recorrem una galeria homònima.
En el nostre camí toparem amb un P60 que hem de descartar, doncs veurem al cap de poc l’accés al pou de la Sala Llopis-Lladó, de nou, el dia de la nostra visita, equipat amb un ràpel guiat.
Just a sota d’aquesta vertical trobarem la continuació que ens duu a davallar un P11 en forma de plà inclinat i que ens duu de nou a un passamà que porta a la capçalera del P27 del pou Fantasma, que altre cop hem d’obviar per endinsar-nos a una zona que, sense ser complicada requereix de la nostra atenció.
Baixarem a una sala prou gran, seguida d’un descens fins a un passamà per accedir a la capçalera d’un P15 per, un cop a la base i després de recórrer pocs metres, trobar la curta escalada (7m aprox.) amb una corda fixa i a través del qual arribarem a la Sala Leonor.
De la part alta (que no del sostre) d’aquesta imponent sala en cau l’aigua del río Avall formant un saltant d’aigua de 70 metres d’alçada, i que carrega l’ambient d’una humitat extrema, impossibilitant-nos de fer cap fotografia de l’indret que ens resulta espectacular, malgrat que fins i tot a nosaltres la humitat ens dificulta la visibilitat.
Sala Leonor – Cueva de Alba
Creuarem la Sala Leonor per un pas a l’esquerra en forma de rampa ascendent plena de blocs que culmina en un descens de 13 metres que baixarem amb molt de compte per l’estat de les instal·lacions.
Posteriorment, seguirem avançant cercant la galeria coneguda com el Bar, estreta i inclinada, a mitjana alçada del conjunt de l’espai. La cova ens comença a donar respir, doncs segueix per un tram amb marmites, passarem per un petit tram desfondat conegut com el Paso del Pilé 43 equipat amb un passamà, seguint per un petit P6 a la Pared SOS que ens connecta amb la Galeria de les Angúnies que amaga alguna sorpresa en forma de pas estret.
Passat un nou pas desfondat, un petit ressalt de 5 metres ens deixa al conegut Sifón del Viento, que en època de fort desgel i intenses pluges es pot omplir d’aigua, i en temporades excepcionals fins-hi tot pot sifonar el pas.
Després del Sifón del Viento la progressió es torna àgil fins arribar al pas de l’Estripamonos, un meandre que ens permet el pas a mitja alçada i que ens duu a un P8 que ens deixa a la Galerí del Lago, un pas preciós, que es troba inundat d’aigua cristal·lina però que podem superar sense mullar-nos gràcies a un passamà amb cable d’acer a l’esquerra.
Superat aquest pas, poc més ens queda quant a obstacles, més enllà de la gatera inclinada de la Plancha, ja molt a prop de la sortida del sistema per la Cueva de Alba, que trobarem just en un marcat tomb a l’esquerra de la cavitat, després del qual veurem la llum de l’exterior.
Galeria de fotos del Sistema de Alba
Breu història del sistema de Alba al Valle de Benasque, Pirineu Aragonès
Nota: Vagi per endavant, que aquesta breu història, és una traducció al català del document publicat per l’UES, en el cinquanta aniversari de les exploracions al sistema d’Alba, del qual en trobareu l’enllaç a la bibliografia.
1968 – Es localitza la cueva de Alba, pel SECES (secció d’Espeleología del Centre Excursionista Sabadell) per indicacions d’un pastor de Castejón de Sos.
1970 – Amb la UES acabada de crear, es realitza la campanya 150 hores sota terra, arribant a un desenvolupament de la cova d’uns 2 quilòmetres.
1973 – Se segueix amb l’exploració afegint 176 metres als 2 quilòmetres de què ja disposava la cavitat. S’atura l’exploració davant una paret d’11 metres.
1974 – S’assoleixen les sales Roja i Llopis, gràcies a un campament interior. Se superen ja els 3 quilòmetres de recorregut de la cova d’Alba.
1981 – Es descobreix el Bujerín de Alba per un membre del GERS A.E. Muntanya, però l’exploració s’atura immediatament després del pou inicial de 32.
1983 – Es topografia de nou la Cueva de Alba i amb una escalada de 15 metres a la sala Roja, s’aconsegueix arribar a la sala de l’Eco, descobrint a +240, el curs d’aigua provinent del Ibón d’Alba. S’atura l’exploració en un caos de blocs a +284 m.
1984 – Gràcies a una bomba es buida el llac i es descendeix un pou de 56 metres bo i havent forçat alguns passos estrets. A la base del pou, s’hi troba el curs d’aigua de l’Ibón de Alba. Es descobreix la sala Maladeta o Maldita, en la que un pou entre blocs posa punt i final a l’exploració, situat a una cota de -250 metres.
13 d’octubre de 1984, s’aconsegueix, bo i forçant un pas, la unió d’ambdues cavitats, fusionant així el Bujerín de Alba, amb la Cueva de Alba, esdevenint el Sistema de Alba. El sistema suma un total de 530 metres de desnivell i 2.428 metres de recorregut.
Juliol de 2004 – durant una exploració compartida per l’ECS i el GERS, es descobreix a l’extrem Sud-Oest i sota uns blocs de la sala Maladeta o Maldita, un meandre amb un fort corrent d’aire que, després d’uns 700 metres de recorregut i -230 de desnivell, que mena a la capçalera d’un pou important. S’haurà d’esperar fins al 16 d’octubre perquè el pou es descendeixi, arribant a la sala Llopis. Així doncs, s’afegeix una nova i segona variant per connectar i completar el sistema al complet, just vint anys després d’haver enllaçat per primera vegada les dues boques del sistema d’Alba.
Setembre de 2012 – l’ECS realitza una escalada a l’inici de la galeria de les pisolites i es descobreix la Galeria 3A
3-4 Novembre 2012 – Se supera el sifó Mireia, aconseguint connectar amb la Sala Leonor, afegint la tercera travessa, “Riu Avall”.
Estiu 2013 – S’explora la via 3A i es connecta amb l’àtic de la Sala Leonor, afegint una quarta travessa al sistema amb un atractiu ràpel de 70 metres a l’esquerra de la cascada de la sala Leonor.
Setembre 2015 – Es comença a treballar en la revisió i confecció d’una nova topografia fins a l’Estripamonos, amb un desenvolupament de 2430 metres, bo i arribant al sifó del vent ja a finals de més. Serà a l’octubre quan es comencen a revisar les galeries superiors de la cova, descobrint diferents conductes que obren noves incògnites que resten pendents d’investigar. En aquests moments el desenvolupament de la cavitat es xifra en 2508 metres.
Maig 2016 – Es revisa i topografia la galeria principal, des del Sifó del Vent fins a la paret SOS.
Primers de juny, es treballa a la galeria “Mare de Déu de Montserrat”, realitzant una escalada en el seu punt més alt assolint una finestra de la qual brolla un important doll d’aigua. Al mes següent el desenvolupament de la cavitat ja es xifra en 3710 metres.
A l’agost del mateix any, s’escala un balcó per damunt de la Paret SOS on es descobreix la galeria els Quaranta (Cuarenta), que queda tallada per un pou de 13 metres i que enllaça amb la galeria Eva.
A l’octubre, gràcies a diferents descobriments i varis dies consecutius de permanència dins la cavitat, s’assoleix ja un desenvolupament total de la cavitat de 7188 metres.
El juliol de 2017, es revisa la “sima núm. 1”, amb parets de marbre de gran bellesa en la qual s’assoleix el punt més baix del sistema, un sifó situat a -560 metres. A més, s’aconsegueix connectar la galeria de Todos los Santos amb la via Eva. Aquest 2017 se situa el desenvolupament topografiat en 9680 metres.
A primers de setembre, s’aconsegueix la unió de les galeries superiors amb el laberint de l’abeurador, permetent una variant de la travessa des del sifó del Vent fins a la cova d’Alba, evitant entre altres el pas del Triangle, l’Estripamonos i el llac. S’acaba el mes de setembre amb un total de 10536 metres topografiats.
Agost de 2018 – els darrers treballs situen el desenvolupament del sistema d’Alba en 10877 metres topografiats i un desnivell de -515 metres.